Escrivia en aquesta mateixa Revista el desembre del 2009 un petit article sobre la perversitat humana, sota el tÃtol "Feta la Llei, feta la Trampa". Allò que em motivava aleshores, continua malauradament en vigència avui: la corrupció polÃtica com a procediment força habitual _per activa o passiva_ dels qui ostenten responsabilitats públiques, emparats en un Sistema que l'acaba legitimant.
Cada cop més, costa escoltar segons quines veus, que en la defensa del "polÃtic"o la "polÃtica", sonen més a "defensa corporativa" que a responsabilitat i exigència "personal" i "professional" en relació a allò públic o de qui n'ostenta la responsabilitat de vetllar-ne.
Abocats en aquest temps, a una situació social força greu, complexa, incerta i novedosa, "fets concrets i no paraules buides" caldria recordar-los a tots plegats, manllevant un conegut eslògan electoral.
Un drama, la corrupció, que instal·lada en el sistema, va deixant indefensos a aquells ciutadans que es qüestionen la participació i el fer-se corresponsables dels mateixos poders públics, per altre costat necessaris, per vehiculitzar el projecte comú, els valors mÃnimament compartits.
Perquè la reiteració d'aquest tipus de fets i de conductes, on de diverses maneres, sembla que finalment cauen en el registre de la impunitat, més enllà dels afectats directes, allò que es desvirtua, s'altera, es desvia i s'acaba pervertint, és la mateixa paraula que sustenta les idees de qualsevol projecte polÃtic.
Hauria de preocupar-nos que més enllà de casa nostra i en l'espai de tots, s'incrementin les files de seguidors d'aquell lema que presideix massa sovint també la vida pública i els despatxos que la gestionen: "Bienvenido a la República independiente de mi casa".
Ens toca recuperar la democrà cia i exigir més honestedat, rigor, capacitat de denúncia, valentia i voluntat de servei públic a aquells que l'haurien de fer funcionar, per delegació permanent dels ciutadans.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Cada cop més, costa escoltar segons quines veus, que en la defensa del "polÃtic"o la "polÃtica", sonen més a "defensa corporativa" que a responsabilitat i exigència "personal" i "professional" en relació a allò públic o de qui n'ostenta la responsabilitat de vetllar-ne.
Abocats en aquest temps, a una situació social força greu, complexa, incerta i novedosa, "fets concrets i no paraules buides" caldria recordar-los a tots plegats, manllevant un conegut eslògan electoral.
Un drama, la corrupció, que instal·lada en el sistema, va deixant indefensos a aquells ciutadans que es qüestionen la participació i el fer-se corresponsables dels mateixos poders públics, per altre costat necessaris, per vehiculitzar el projecte comú, els valors mÃnimament compartits.
Perquè la reiteració d'aquest tipus de fets i de conductes, on de diverses maneres, sembla que finalment cauen en el registre de la impunitat, més enllà dels afectats directes, allò que es desvirtua, s'altera, es desvia i s'acaba pervertint, és la mateixa paraula que sustenta les idees de qualsevol projecte polÃtic.
Hauria de preocupar-nos que més enllà de casa nostra i en l'espai de tots, s'incrementin les files de seguidors d'aquell lema que presideix massa sovint també la vida pública i els despatxos que la gestionen: "Bienvenido a la República independiente de mi casa".
Ens toca recuperar la democrà cia i exigir més honestedat, rigor, capacitat de denúncia, valentia i voluntat de servei públic a aquells que l'haurien de fer funcionar, per delegació permanent dels ciutadans.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
