La confiança és aquell sentiment que ens permet compartir amb l'altre, d'una manera explÃcita o implÃcita, la visió, l'acció o el pensament sobre d'alguna aspecte o cosa: una situació o experiència vital, valors que promouen unes determinades actuacions, uns objectius de feina,…
Sentir-se respectat, comprès, estimulat, acollit amb el que un fa, generen la confiança vers l'altre alhora que el temps, la paciència, la sensatesa i la serenitat refermen i n'aprofundeixen els lligams.
Subratllar però, que la raó última de la confiança és una raó Ãntima, subjectiva, gairebé no pensada,… Aixà podem observar persones amb tendència a ser desconfiades de mena aixà com d'altres, rà pidament confiades.
Deixant de costat els aspectes més condicionats al carà cter i la personalitat, la seguretat que l'altre ens dona, esdevindrà un dels ingredients bà sics en la matriu que referma la relació confiada amb l'altre:
Seguretat que passa per les dosi de fermesa i fortalesa que ens mostra l'altre, davant el desà nim i /o la contrarietat en allò explÃcit o implÃcit, que ens ha aplegat.
Seguretat que passa pel sentit de la mesura, l'equilibri, l'estabilitat en la conducta que l'altre ens dona.
Seguretat que ens ve de l'altre pel grau de sinceritat i l'autenticitat que l'altre irradia en les seves intencions i la coherència amb les seves accions.
Bo i aixÃ, no són poques les vegades que la confiança s'esberla. A voltes, els silencis, les reserves, els dubtes, els distanciaments, la falta de seny,... poden obrir escletxa donant pas a la decepció. Es per això que la comunicació, en el marc d'una relació oberta, dialogant i senzilla són fonamentals per reescriure permanentment l'abast d'aquest sentiment vers l'altre.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
