Tornada de vacances. Retorn a la rutina dià ria, a l'activitat, a la feina. Només pensar-hi, alguns es posen o senten "malalts" _ per allò del SÃndrome Post-vacacional. Avui dia ...de tot, se'n fa un gra massa !
Sovint amb la finalització de les vacances _ bo i que aquestes són viscudes de maneres ben diverses _ queda enrera un perÃode de descans fÃsic i mental caracteritzat per un relaxament en els ritmes, les responsabilitats i obligacions habituals. Un perÃode caracteritzat per satisfer més fà cilment el Principi de Plaer i donar al cos i a la ment, la "tranquil·litat" i la "satisfacció prolongada" que d'una manera o altre, ens reclama.
A vegades, la tornada a la quotidianitat, regida pel Principi de Realitat, resulta feixuga. Fins i tot fa "emmalaltir" produint-se alguna que altre simptomatologia fÃsica. També en molts altres moments podem observar aquests quadres: l'alumne davant un examen amb el seu maldecap, el treballador davant les exigències laborals i l'estrès conseqüent ,... efectes en el cos més enllà d'una realitat objectiva que pugui explicar la situació de malestar que s'instal·la més o menys transitòriament en la persona.
El "malestar" es converteix en una autèntica resistència davant la nova situació i esdevé una solució de compromÃs, precà ria, entre la satisfacció que deixem enrera_ en aquest cas allò que pot significar el descans estival_ i la responsabilitat que tenim per davant, com pot ser entomar un nou perÃode d'activat i el que pot significar per a la persona.
Amb els sÃmptomes, la persona pateix un dolor i al mateix temps, el seu inconscient experimenta una satisfacció. El sÃmptomes ocupen el lloc d'aquella operació psÃquica fallida _ la metà fora paterna_ que ens separa de les mocions pulsionals que ens remeten al gaudi sempre anhelat i buscat .
Per la persona, emmalaltir, paradoxalment, i a falta de significants que el singularitzin i no el borrin com a Subjecte de l'Inconscient, esdevé sÃmptoma pacificador de la disharmonia i angoixa que emergeix en l'estructura psÃquica més enllà de tota intencionalitat i de tot saber conscient.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Sovint amb la finalització de les vacances _ bo i que aquestes són viscudes de maneres ben diverses _ queda enrera un perÃode de descans fÃsic i mental caracteritzat per un relaxament en els ritmes, les responsabilitats i obligacions habituals. Un perÃode caracteritzat per satisfer més fà cilment el Principi de Plaer i donar al cos i a la ment, la "tranquil·litat" i la "satisfacció prolongada" que d'una manera o altre, ens reclama.
A vegades, la tornada a la quotidianitat, regida pel Principi de Realitat, resulta feixuga. Fins i tot fa "emmalaltir" produint-se alguna que altre simptomatologia fÃsica. També en molts altres moments podem observar aquests quadres: l'alumne davant un examen amb el seu maldecap, el treballador davant les exigències laborals i l'estrès conseqüent ,... efectes en el cos més enllà d'una realitat objectiva que pugui explicar la situació de malestar que s'instal·la més o menys transitòriament en la persona.
El "malestar" es converteix en una autèntica resistència davant la nova situació i esdevé una solució de compromÃs, precà ria, entre la satisfacció que deixem enrera_ en aquest cas allò que pot significar el descans estival_ i la responsabilitat que tenim per davant, com pot ser entomar un nou perÃode d'activat i el que pot significar per a la persona.
Amb els sÃmptomes, la persona pateix un dolor i al mateix temps, el seu inconscient experimenta una satisfacció. El sÃmptomes ocupen el lloc d'aquella operació psÃquica fallida _ la metà fora paterna_ que ens separa de les mocions pulsionals que ens remeten al gaudi sempre anhelat i buscat .
Per la persona, emmalaltir, paradoxalment, i a falta de significants que el singularitzin i no el borrin com a Subjecte de l'Inconscient, esdevé sÃmptoma pacificador de la disharmonia i angoixa que emergeix en l'estructura psÃquica més enllà de tota intencionalitat i de tot saber conscient.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
