Prendre el pols a la vida, humanitzar-se, significa metaforitzar el mateix moviment expansiu i esclat d'energia interior que implica la pròpia existència. Un exercici de saber fer amb la compulsió al gaudi que empeny la nostra relació amb el món. Significa inscriure de manera simbòlica, que el mateix desig que ens alimenta, porta implÃcit la marca de que la seva satisfacció absoluta no serà possible.
Els ritmes vitals de cadascú i les marques que establim en la continuïtat i discontinuïtat de les coses, subratllen l'harmonia en l'espai i el temps, tant interior com exterior que establim com a coordenades del nostre caminar.
Ara bé, vivim en un context i moment sociocultural,_ societat de consum, democrà cies al servei del capital més que de l'individu, caiguda dels referents i /o institucions d'autoritat_ , on s'empelten als subjectes en uns valors _ la novetat, el no pensar gaire, l'acceptació efÃmera i fugissera de tot plegat, la satisfacció i el plaer com ideal absolut,_ que empenyen la persona a un procedir força diferent.
Aixà doncs l'excés de gaudi esdevé referent per a molt subjectes. Un camà però, talment d'addicció que pot prendre formes diferents: al treball, al sexe, al gimnà s, a fer maratons, o tatuatges en el propi cos,o ... qualsevol forma de manifestació conductual feta amb satisfacció però amb desmesura.
En el brogit i soroll que ens empeny per dins i per fora, fora bo cercar aquells espais de serenor i reflexió necessaris, i per exemple, recordar les paraules del poeta ...
"Si en el silenci
saps reconèixer el ritme
que t'orienta,
no hi haurà cap misteri
que pugui enterbolir-te"
Miquel Martà i Pol
El Silenci . Quinze variacions. Tankas. 1992
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Els ritmes vitals de cadascú i les marques que establim en la continuïtat i discontinuïtat de les coses, subratllen l'harmonia en l'espai i el temps, tant interior com exterior que establim com a coordenades del nostre caminar.
Ara bé, vivim en un context i moment sociocultural,_ societat de consum, democrà cies al servei del capital més que de l'individu, caiguda dels referents i /o institucions d'autoritat_ , on s'empelten als subjectes en uns valors _ la novetat, el no pensar gaire, l'acceptació efÃmera i fugissera de tot plegat, la satisfacció i el plaer com ideal absolut,_ que empenyen la persona a un procedir força diferent.
Aixà doncs l'excés de gaudi esdevé referent per a molt subjectes. Un camà però, talment d'addicció que pot prendre formes diferents: al treball, al sexe, al gimnà s, a fer maratons, o tatuatges en el propi cos,o ... qualsevol forma de manifestació conductual feta amb satisfacció però amb desmesura.
En el brogit i soroll que ens empeny per dins i per fora, fora bo cercar aquells espais de serenor i reflexió necessaris, i per exemple, recordar les paraules del poeta ...
"Si en el silenci
saps reconèixer el ritme
que t'orienta,
no hi haurà cap misteri
que pugui enterbolir-te"
Miquel Martà i Pol
El Silenci . Quinze variacions. Tankas. 1992
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
