Col.lectivament, el paÃs (el d'aquÃ) ha entrat en una nova dimensió polÃtica. L'abast vindrà força determinada pels resultats en les eleccions espanyoles.
Una oferta electoral d'Independència ha fet valer el seu pes en forma de majoria parlamentà ria. Bo i aixÃ, el recull d'aquesta aspiració, de manera legÃtima, expressió d'un dret que com a poble, avui per avui, no nomes no està recollit en la legalitat vigent, per ex. amb la possibilitat d'un referèndum, sinó que és perseguida qualsevol formula participativa al voltant de la qüestió, imputacions pel 9N .
L'expressió democrà tica no disposa doncs dels mitjans legals necessaris per validar-se o no, tal i com correspon a la decisió programà tica de creació d'un nou Estat.
A nivell del funcionament subjectiu psÃquic individual, què va primer? el desig o l'obligació i/o la prohibició? En llenguatge freudià : l'allò o el super-jo? Deixant de costat, funcionaments psÃquics no saludables, és el desig el que d'una manera o altre, s'acaba imposant.
I el desig, és fer el que a un li dona la gana? No.
I el desig no entén de lÃmits? Cert.
Aleshores, tot si val? Ni de ben tros.
La persona que localitza i assumeix el seu desig: s'exposa, n'és conscient, i es responsabilitza en la seva actuació, sabent que la mateixa Llei que presideix la subjectivitat humana, la Castració simbòlica que en diuen els psicoanalistes, el convidarà novament, a treballar per noves fites.
En la dimensió pública la persona, constantment transacciona amb d'altres, s'adapta a situacions, negocia interiorment amb tot allò que li fa topall, en definitiva assumeix d'una manera més o menys joiosa, que no tot és possible.
Bo i aixÃ, persevera. No des d'una mal entesa resignació sinó des d'una construcció permanent, constant i viva de la realitat.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors. Novembre 2015
Una oferta electoral d'Independència ha fet valer el seu pes en forma de majoria parlamentà ria. Bo i aixÃ, el recull d'aquesta aspiració, de manera legÃtima, expressió d'un dret que com a poble, avui per avui, no nomes no està recollit en la legalitat vigent, per ex. amb la possibilitat d'un referèndum, sinó que és perseguida qualsevol formula participativa al voltant de la qüestió, imputacions pel 9N .
L'expressió democrà tica no disposa doncs dels mitjans legals necessaris per validar-se o no, tal i com correspon a la decisió programà tica de creació d'un nou Estat.
A nivell del funcionament subjectiu psÃquic individual, què va primer? el desig o l'obligació i/o la prohibició? En llenguatge freudià : l'allò o el super-jo? Deixant de costat, funcionaments psÃquics no saludables, és el desig el que d'una manera o altre, s'acaba imposant.
I el desig, és fer el que a un li dona la gana? No.
I el desig no entén de lÃmits? Cert.
Aleshores, tot si val? Ni de ben tros.
La persona que localitza i assumeix el seu desig: s'exposa, n'és conscient, i es responsabilitza en la seva actuació, sabent que la mateixa Llei que presideix la subjectivitat humana, la Castració simbòlica que en diuen els psicoanalistes, el convidarà novament, a treballar per noves fites.
En la dimensió pública la persona, constantment transacciona amb d'altres, s'adapta a situacions, negocia interiorment amb tot allò que li fa topall, en definitiva assumeix d'una manera més o menys joiosa, que no tot és possible.
Bo i aixÃ, persevera. No des d'una mal entesa resignació sinó des d'una construcció permanent, constant i viva de la realitat.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors. Novembre 2015
