Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
C
Ciutat de les Lletres és el nus en llengua catalana de la xarxa internacional Zadig (Zero Abjection Democràtic International Group) impulsada l'any 2017 per Jacques-Alain Miller com una extensió de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP) en el camp de la política. La primera publicació de La movida Zadig, amb l'expressió Le réel de la vie, incloïa una "Ciutat de les Llettaula d'orientació Lacan – Voltaire – Weil" que publiquem en l'apartat Zadig. Són tres articles que orienten l'activitat d'aquesta Ciutat.

Ciutat de les Lletres realitza reunions de treball intern, activitats públiques i edita una publicació virtual. Manté vincles de fraternitat, de solidaritat i de col·laboració amb el nus Zadig-España i amb els altres nusos de la xarxa internacional.

Els seus impulsors i adherents no militen a cap partit polític.

Ciutat de les Lletres aplega participacions del més ampli ventall ideològic amb l'únic límit del respecte més radical pels drets i les llibertats civils i d'expressió. S'adreça a l'opinió il·lustrada per fer arribar les conseqüències de l'experiència psicoanalítica en el camp social i de la política.

Han participat en les seves reunions constituents: Anna Aromí, Miquel Bassols, Guy Briole, Laura Canedo, Neus Carbonell, Irene Domínguez, Xavier Esqué, Mari Cruz Fernández, Vicenç Palomera, Montserrat Puig, Iván Ruiz, Marta Serra, Leonora Troianovski, Antoni Vicens, Francesc Vilá.


CIUTAT DE LES LLETRES
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
D
Turmenta més

"Turmenta més l'absència que el buit
Perquè darrera el buit no hi ha després.
Mesura doncs l'immoderat excés
d'aquest desig. No deixis, per descuit,
que el vent t'esbravi tot el sentiment
I et quedis nu, amb fred, angoixa i por,
Davant aquest silenci reptador.
Qui mana en tu ets tu, i no cap vent."

13-VIII-1984

Miquel Martí i Pol
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
N
La psicoanàlisi i els seus psicoanalistes també participen del debat i la reflexió social i actual.
Em plau fer-vos partíceps de la paraula de Josep Monseny sempre interessant, pedagògica i invitació a la reflexió.
Molt encertada aquesta nova reflexió "Hebona" al voltant
Fake News, poders establerts, els efectes en els subjectes

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
S
" Lleus com una ombra,
profunds com el misteri,
¿de quina estranya
matèria de somni
deuen ser fets els somnis?

Que el somni et sigui
un altre espai de vida,
dens d'esperança,
per on vagin i vinguin
preguntes i respostes. "


Juliol 1992

Miquel Martí i Pol
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.