V
Els ritmes vitals ens marquen indefugiblement períodes de tensió i de distensió més o menys explícits que hem de saber respectar i aprofitar de la manera més saludable: des de l'estat de vigília als períodes de dormir dels que no se n'escapa ningú, als períodes laborals i als descansos corresponents dels que podem gaudir una majoria.

Temps d'activitat i temps de passivitat. Temps on estem plens, ocupats actius,... i temps on estem més buits, lliures, ociosos, amb absència d'activitats subjectes a obligacions. Temps d'oci, més plaents, anàrquics en quant a satisfaccions, on es flexibilitzen el compliment d'horaris, normes i assumpció de compromisos en contraposició a temps de treball i de neg-oci, associat a les responsabilitats, obligacions i necessitats.

I aleshores, en què haurien de consistir unes vacances saludables? En fer, anar, estar ...de vacances?. Perquè... no totes les vacances són fer viatges..., oi ?.

Avui que el món del negoci ens dicta com ha de ser el món de l'oci, és important subratllar que les vacances són un espai privilegiat per a que la persona ompli de manera pacificadora aquest temps en allò que no ha estat possible en el seu període de treball. No perquè toca, sinó perquè es vol.

Tenint molt present que assaborir l'estat de vacances és una qüestió molt personal, aquestes prenen modalitats ben diverses: hi ha qui pot voler trencar monotonies i rutines i n'hi ha precisament que pot buscar-les en un entorn més tranquil i fins i tot sense sortir de casa.

En qualsevol cas, regular aquest temps amb aquelles activitats útils o aparentment inútils: llegir, badar, pintar, dormir, viatjar, formar-se, ballar, relacionar-se ...que permetin a l'individu alliberar-se de la tensió acumulada .

Això sí .... no quedar excessivament passivitats. Prendre la iniciativa en allò que volem fer, ni que sigui mandrejar ... no sigui que després rondinem per veure´ns afectats amb el "síndrome post-vacances". Aleshores el problema no serà pel fet d'anar a treballar, sinó per no haver estat amos de les nostres pròpies vacances.

Profitós descans per a tots plegats.


Joaquim Trenchs

Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
C
Unes sucoses converses entre un Ministre i un Director d'Anti-frau a Catalunya, si bé obtingudes "de manera il·legal" i per tant, "inexistents" segons ens deia aquest últim, em conviden a la reflexió.

Com és possible que la ciutadania reforci amb els seus vots, en una societat democràtica, determinades maneres de funcionar?

A la Grècia antiga on el cinisme també tenia escola, ni de bon tros es caracteritzava per la covardia i la instrumentalització de les responsabilitats públiques. Als cínics, la seva recerca de la virtut, els allunyava d'allò social, manifestant el seu rebuig sense gaires consideracions morals. El seu desig, agradi o no, era diàfan i, ni de bon tros agressiu i violent.

Avui,aquest tipus d' individus, lluny d'expressar la seva subversió o contraposició vers l'altre amb singularitat pròpia, vers allò social establert,...amb les paraules i de manera transparent, es refugien i protegeixen en la moral del poder. El mentir, manipular, ...els permet emmascarar una pulsió i uns actes adreçats a destruir, violentar de manera brutal, a l'altre a qui no tenen en cap consideració. La seva consciència no constitueix un suport per l'equivocació perquè no responen ni de les seves paraules ni dels seus actes.

Al cínic del món capitalista quan ostenta el poder, cal anomenar-lo,canalla. Com ens diu el Diccionari de l'IEC, el canalla "és la persona capaç de cometre els actes més reprovables", o també, la considerada com a "gent dolenta, menyspreable".

Convé recordar ho, per no fer del silenci o la passivitat en els afers públics i socials, una conducta que permeti que determinats valors presideixen la vida política. Pel bé de la democràcia i la llibertat de tots plegats.


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
R
Prendre el pols a la vida, humanitzar-se, significa metaforitzar el mateix moviment expansiu i esclat d'energia interior que implica la pròpia existència. Un exercici de saber fer amb la compulsió al gaudi que empeny la nostra relació amb el món. Significa inscriure de manera simbòlica, que el mateix desig que ens alimenta, porta implícit la marca de que la seva satisfacció absoluta no serà possible.

Els ritmes vitals de cadascú i les marques que establim en la continuïtat i discontinuïtat de les coses, subratllen l'harmonia en l'espai i el temps, tant interior com exterior que establim com a coordenades del nostre caminar.

Ara bé, vivim en un context i moment sociocultural,_ societat de consum, democràcies al servei del capital més que de l'individu, caiguda dels referents i /o institucions d'autoritat_ , on s'empelten als subjectes en uns valors _ la novetat, el no pensar gaire, l'acceptació efímera i fugissera de tot plegat, la satisfacció i el plaer com ideal absolut,_ que empenyen la persona a un procedir força diferent.

Així doncs l'excés de gaudi esdevé referent per a molt subjectes. Un camí però, talment d'addicció que pot prendre formes diferents: al treball, al sexe, al gimnàs, a fer maratons, o tatuatges en el propi cos,o ... qualsevol forma de manifestació conductual feta amb satisfacció però amb desmesura.

En el brogit i soroll que ens empeny per dins i per fora, fora bo cercar aquells espais de serenor i reflexió necessaris, i per exemple, recordar les paraules del poeta ...

"Si en el silenci
saps reconèixer el ritme
que t'orienta,
no hi haurà cap misteri
que pugui enterbolir-te"

Miquel Martí i Pol
El Silenci . Quinze variacions. Tankas. 1992


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
L
Partint de la presentació del llibre 'Entre adolescentes y adultos en la escuela. Puntuaciones de época' del psicòleg Daniel Korinfeld (co autor) us proposem una xerrada oberta amb el mateix autor, amb Mario Izcovich, cofundador de l'Institut de la Infància de Barcelona i amb Josep Vilajoana, degà del COPC.

Posarem sobre la taula la funció del psicòleg/a als centres educatius, les expectatives socials sobre el què haurien d'oferir, les promeses i les demandes que sobre ells recauen. Són espais complexos, rics en experiències, diversos en situacions i conflictes, i el professional de la psicologia s'erigeix com una figura clau per contribuir a la gestió i millora d'aquestes realitats. Quines són i quines han de ser les funcions dels psicòlegs/es a les escoles?

Les interferències en la transmissió entre generacions s'expressen en el llaç pedagògic, en la relació al saber i en les formes d'enfrontar els conflictes quotidians (agressivitat, bullying, nens conductuals). Mentrestant, com una alternativa, assistim a la creixent medicalització i patologització de la infància i l'adolescència.

Com podem, des de la psicologia, intervenir en aquest context? Què poden aportar els professionals del camp psi per acompanyar els adolescents en el seu recorregut? Quines diferències trobem entre països?

Ponents
Daniel Korinfeld. Psicòleg per la Universitat Complutense de Madrid. Màster en Salut Mental Comunitària, Universidad Nacional de Lanús, Argentina. Membre fundador i director de Punto Seguido.

Mario Izcovich. Psicòleg i psicoanalista. Fundador i coordinador de l'àrea d'adolescència de l'Institut de la infància de Barcelona i membre de l'Escola Lacaniana de Psicoanálisis del Campo Freudiano.

Josep Vilajoana. Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i vicepresident segon del Consejo General de la Psicología de España.


dijous, 7 / juliol de 19:00 a 21:00

Activitat gratuïta i oberta al públic general.
Es requereix inscripció prèvia a la pàgina web del COPC www.copc.cat

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort 129, 08015 Barcelona
C
" No escolto el que dius, sinó allò que et fa parlar " ens diu un proverbi Zen. En el discurs habitual i corrent de les persones, la racionalitat i els arguments que se'n desprenen, presideixen i justifiquen sovint allò que fem i diem. Ara bé, pel camí, traspuem allò que "oblidem" o "ignorem" i que causa el nostre "parlar" o "actuar".

Immersos en el llenguatge, en constant comunicació i interacció amb els altres, subratllem permanentment la NO totalitat del nostre ser, la impossibilitat de l'absolut, de la Veritat en majúscules, de la garantia última, de la seguretat existencial, el neguit que ens mobilitza,...

I és en aquesta relació amb els altres, que sense saber-ho, modulem el nostre desig i atenem o no, el desig de l'altre. És on transmetem quelcom de més intangible fins i tot per la raó: un desig que no te forma concreta, que no s'atura i que es vehiculitza a través de les pulsions.

Hi ha una mena de vincle en les relacions socials, bo i les millors aparences, formalitats i convencions que hi posem, que traspua un desig d'imposició i/o menys teniment cap a l'altre interlocutor.

És el Discurs de l'Amo, on allò que es manifesta és el desig que cerca la seva satisfacció col·locant a l'altre com a objecte propi, i no pas com a subjecte singular i diferenciat.

Tot plegat m'hi ha fet pensar la situació política i potser "anímica" si és que els països en tenen, on _ sembla ser_ que per anar fent camí col.lectiu, s'ha obert la via a deixar de satisfer a ulls clucs, el Discurs de l'Amo i el seu desig, per encarar, no sense riscos, l'assumpció plena del propi de desig.

I és que en el fons penso, que tant en la vida personal com en la col·lectiva, la qüestió és saber-se administrar amb el conflicte permanent que comporta, per un costat fer-se càrrec de la pròpia existència i per altre, no quedar sempre a mercè de la demanda o el desig de l'Altre.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
R
La revista ÀMBITS té l'objectiu de publicar articles de reflexió i anàlisi de la pràctica dels professionals dels àmbits educatiu, social i sanitari que intervenen en els contextos educatius formals i no formals. Aquesta publicació electrònica pretén promoure i difondre, amb serietat i rigor, la producció acadèmica i professional en aquest camp.
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.