E
Tornada de vacances. Retorn a la rutina diària, a l'activitat, a la feina. Només pensar-hi, alguns es posen o senten "malalts" _ per allò del Síndrome Post-vacacional. Avui dia ...de tot, se'n fa un gra massa !

Sovint amb la finalització de les vacances _ bo i que aquestes són viscudes de maneres ben diverses _ queda enrera un període de descans físic i mental caracteritzat per un relaxament en els ritmes, les responsabilitats i obligacions habituals. Un període caracteritzat per satisfer més fàcilment el Principi de Plaer i donar al cos i a la ment, la "tranquil·litat" i la "satisfacció prolongada" que d'una manera o altre, ens reclama.

A vegades, la tornada a la quotidianitat, regida pel Principi de Realitat, resulta feixuga. Fins i tot fa "emmalaltir" produint-se alguna que altre simptomatologia física. També en molts altres moments podem observar aquests quadres: l'alumne davant un examen amb el seu maldecap, el treballador davant les exigències laborals i l'estrès conseqüent ,... efectes en el cos més enllà d'una realitat objectiva que pugui explicar la situació de malestar que s'instal·la més o menys transitòriament en la persona.

El "malestar" es converteix en una autèntica resistència davant la nova situació i esdevé una solució de compromís, precària, entre la satisfacció que deixem enrera_ en aquest cas allò que pot significar el descans estival_ i la responsabilitat que tenim per davant, com pot ser entomar un nou període d'activat i el que pot significar per a la persona.

Amb els símptomes, la persona pateix un dolor i al mateix temps, el seu inconscient experimenta una satisfacció. El símptomes ocupen el lloc d'aquella operació psíquica fallida _ la metàfora paterna_ que ens separa de les mocions pulsionals que ens remeten al gaudi sempre anhelat i buscat .

Per la persona, emmalaltir, paradoxalment, i a falta de significants que el singularitzin i no el borrin com a Subjecte de l'Inconscient, esdevé símptoma pacificador de la disharmonia i angoixa que emergeix en l'estructura psíquica més enllà de tota intencionalitat i de tot saber conscient.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
T
"...
Per a tu el misteri no seran mai les grans
quietuds ni la lucidesa estricta
que descriu el paisatge com si fos
un apunt tal vegada, o menys encara,
sinó l'excés de tot que vol exorcitzar
grotescament els límits de la vida "

Miquel Martí i Pol,

en " Un hivern plàcid" (1991-1993)
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
V
Els ritmes vitals ens marquen indefugiblement períodes de tensió i de distensió més o menys explícits que hem de saber respectar i aprofitar de la manera més saludable: des de l'estat de vigília als períodes de dormir dels que no se n'escapa ningú, als períodes laborals i als descansos corresponents dels que podem gaudir una majoria.

Temps d'activitat i temps de passivitat. Temps on estem plens, ocupats actius,... i temps on estem més buits, lliures, ociosos, amb absència d'activitats subjectes a obligacions. Temps d'oci, més plaents, anàrquics en quant a satisfaccions, on es flexibilitzen el compliment d'horaris, normes i assumpció de compromisos en contraposició a temps de treball i de neg-oci, associat a les responsabilitats, obligacions i necessitats.

I aleshores, en què haurien de consistir unes vacances saludables? En fer, anar, estar ...de vacances?. Perquè... no totes les vacances són fer viatges..., oi ?.

Avui que el món del negoci ens dicta com ha de ser el món de l'oci, és important subratllar que les vacances són un espai privilegiat per a que la persona ompli de manera pacificadora aquest temps en allò que no ha estat possible en el seu període de treball. No perquè toca, sinó perquè es vol.

Tenint molt present que assaborir l'estat de vacances és una qüestió molt personal, aquestes prenen modalitats ben diverses: hi ha qui pot voler trencar monotonies i rutines i n'hi ha precisament que pot buscar-les en un entorn més tranquil i fins i tot sense sortir de casa.

En qualsevol cas, regular aquest temps amb aquelles activitats útils o aparentment inútils: llegir, badar, pintar, dormir, viatjar, formar-se, ballar, relacionar-se ...que permetin a l'individu alliberar-se de la tensió acumulada .

Això sí .... no quedar excessivament passivitats. Prendre la iniciativa en allò que volem fer, ni que sigui mandrejar ... no sigui que després rondinem per veure´ns afectats amb el "síndrome post-vacances". Aleshores el problema no serà pel fet d'anar a treballar, sinó per no haver estat amos de les nostres pròpies vacances.

Profitós descans per a tots plegats.


Joaquim Trenchs

Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
C
Unes sucoses converses entre un Ministre i un Director d'Anti-frau a Catalunya, si bé obtingudes "de manera il·legal" i per tant, "inexistents" segons ens deia aquest últim, em conviden a la reflexió.

Com és possible que la ciutadania reforci amb els seus vots, en una societat democràtica, determinades maneres de funcionar?

A la Grècia antiga on el cinisme també tenia escola, ni de bon tros es caracteritzava per la covardia i la instrumentalització de les responsabilitats públiques. Als cínics, la seva recerca de la virtut, els allunyava d'allò social, manifestant el seu rebuig sense gaires consideracions morals. El seu desig, agradi o no, era diàfan i, ni de bon tros agressiu i violent.

Avui,aquest tipus d' individus, lluny d'expressar la seva subversió o contraposició vers l'altre amb singularitat pròpia, vers allò social establert,...amb les paraules i de manera transparent, es refugien i protegeixen en la moral del poder. El mentir, manipular, ...els permet emmascarar una pulsió i uns actes adreçats a destruir, violentar de manera brutal, a l'altre a qui no tenen en cap consideració. La seva consciència no constitueix un suport per l'equivocació perquè no responen ni de les seves paraules ni dels seus actes.

Al cínic del món capitalista quan ostenta el poder, cal anomenar-lo,canalla. Com ens diu el Diccionari de l'IEC, el canalla "és la persona capaç de cometre els actes més reprovables", o també, la considerada com a "gent dolenta, menyspreable".

Convé recordar ho, per no fer del silenci o la passivitat en els afers públics i socials, una conducta que permeti que determinats valors presideixen la vida política. Pel bé de la democràcia i la llibertat de tots plegats.


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
R
Prendre el pols a la vida, humanitzar-se, significa metaforitzar el mateix moviment expansiu i esclat d'energia interior que implica la pròpia existència. Un exercici de saber fer amb la compulsió al gaudi que empeny la nostra relació amb el món. Significa inscriure de manera simbòlica, que el mateix desig que ens alimenta, porta implícit la marca de que la seva satisfacció absoluta no serà possible.

Els ritmes vitals de cadascú i les marques que establim en la continuïtat i discontinuïtat de les coses, subratllen l'harmonia en l'espai i el temps, tant interior com exterior que establim com a coordenades del nostre caminar.

Ara bé, vivim en un context i moment sociocultural,_ societat de consum, democràcies al servei del capital més que de l'individu, caiguda dels referents i /o institucions d'autoritat_ , on s'empelten als subjectes en uns valors _ la novetat, el no pensar gaire, l'acceptació efímera i fugissera de tot plegat, la satisfacció i el plaer com ideal absolut,_ que empenyen la persona a un procedir força diferent.

Així doncs l'excés de gaudi esdevé referent per a molt subjectes. Un camí però, talment d'addicció que pot prendre formes diferents: al treball, al sexe, al gimnàs, a fer maratons, o tatuatges en el propi cos,o ... qualsevol forma de manifestació conductual feta amb satisfacció però amb desmesura.

En el brogit i soroll que ens empeny per dins i per fora, fora bo cercar aquells espais de serenor i reflexió necessaris, i per exemple, recordar les paraules del poeta ...

"Si en el silenci
saps reconèixer el ritme
que t'orienta,
no hi haurà cap misteri
que pugui enterbolir-te"

Miquel Martí i Pol
El Silenci . Quinze variacions. Tankas. 1992


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
L
Partint de la presentació del llibre 'Entre adolescentes y adultos en la escuela. Puntuaciones de época' del psicòleg Daniel Korinfeld (co autor) us proposem una xerrada oberta amb el mateix autor, amb Mario Izcovich, cofundador de l'Institut de la Infància de Barcelona i amb Josep Vilajoana, degà del COPC.

Posarem sobre la taula la funció del psicòleg/a als centres educatius, les expectatives socials sobre el què haurien d'oferir, les promeses i les demandes que sobre ells recauen. Són espais complexos, rics en experiències, diversos en situacions i conflictes, i el professional de la psicologia s'erigeix com una figura clau per contribuir a la gestió i millora d'aquestes realitats. Quines són i quines han de ser les funcions dels psicòlegs/es a les escoles?

Les interferències en la transmissió entre generacions s'expressen en el llaç pedagògic, en la relació al saber i en les formes d'enfrontar els conflictes quotidians (agressivitat, bullying, nens conductuals). Mentrestant, com una alternativa, assistim a la creixent medicalització i patologització de la infància i l'adolescència.

Com podem, des de la psicologia, intervenir en aquest context? Què poden aportar els professionals del camp psi per acompanyar els adolescents en el seu recorregut? Quines diferències trobem entre països?

Ponents
Daniel Korinfeld. Psicòleg per la Universitat Complutense de Madrid. Màster en Salut Mental Comunitària, Universidad Nacional de Lanús, Argentina. Membre fundador i director de Punto Seguido.

Mario Izcovich. Psicòleg i psicoanalista. Fundador i coordinador de l'àrea d'adolescència de l'Institut de la infància de Barcelona i membre de l'Escola Lacaniana de Psicoanálisis del Campo Freudiano.

Josep Vilajoana. Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i vicepresident segon del Consejo General de la Psicología de España.


dijous, 7 / juliol de 19:00 a 21:00

Activitat gratuïta i oberta al públic general.
Es requereix inscripció prèvia a la pàgina web del COPC www.copc.cat

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort 129, 08015 Barcelona
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.