Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
D
L'Amor és un sentiment profund: Emoció passada pel pensament, per la raó. Sentiment de vincle, de lligam d'un ésser cap un altre. També cap a un lloc, uns objectes, unes idees,... L' Amor convida a l'ideal: Ideal de plenitud, d'unitat, de completesa.
L'Amor però, és un sentiment complex, ambivalent: Pot mostrar-se com a expressió constructiva, o bé destructiva. Pot emergir de l'egoisme o bé de l'altruisme de la persona.
Hi ha una dimensió de l'Amor indispensable, necessària per SER. Aquella que omple i reconforta. Que dona seguretat i consistència. Que transita pel reconeixement propi i dels altres. Amb necessitat de la PRESÈNCIA.
Hi ha un altre dimensió de l'Amor que humanitza aquest SER per SABER ESTAR, per créixer i transcendir. Emergeix de la interiorització de la CARÈNCI i l'ABSÈNCIA. Conviu amb el límit i la solitud d'un mateix per projectar-se al futur des de la incertesa i l'acte creador, per fer-se un Nom propi.
L'amor no exclou, per tant, el narcisisme, la pròpia identitat. I no sempre l'aconsegueix transcendir. No sempre es mostra generós. La ruptura i frustració davant allò que sigui obstacle a l'ideal, pot fer emergir la seva cara fosca: l'odi.
Odi com a representant de l'energia no lligada i articulada al fet constructiu, creatiu. Vincle amb l' ideal amb caràcter destructiu. Agressivitat com a manifestació paradoxal de l'Amor. Pulsió de mort guanyant a la pulsió de vida. Realitat també de la condició humana.
Aquí rau la veritable i inacabable tasca de la civilització humana que comença amb cada nou individu.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
P
Aquest dies grisos de democràcia pot copsar-se com el llenguatge de determinats polítics i Institucions de l'Estat espanyol, pren de manera aparentment assenyada, raonada i legal, el domini i possessió de tot allò que no són capaços de pensar en la gestió i i canalització de les necessitats, demandes i desitjos de part de la ciutadania catalana singular i diferenciada, de qui n'administren el bé comú.
Amb els fets, foragiten allò que no controlen. I allò que no controlen i se'n vanten, respon al funcionament més primari en la relació amb l'altre singular i diferent, apropant-se més a l'animalitat disfressada de civilitat, que no pas a la humanització.
Si bé en els animals, satisfet l'instint, la tensió es redueix a zero, en els humans sabem que no és així. I no és així, perquè per sort i per desgràcia, mitjançant les pulsions i a través del llenguatge, fugisserament poden simbolitzar-se les emocions, i necessitats més primàries. Aquestes degudament reconvertides, en tant humans, en forma de demandes i desitjos.
En aquest dies de presos, exiliats i repressió, de capgirament dels valors democràtics i de drets humans, de força esclatant de la violència d'Estat i del cinisme polític, cal recordar com deia Freud, que tot procés de construcció, realització cultural i/o civilització passa la modulació, sublimació i metaforització més o menys articulada de les pulsions humanes en un intent d'apaivagar el neguit existencial.
L'Estat espanyol està neguitós i no s'ho sap. O poder sí, i és molt animal.
Bona part de la ciutadania catalana, se sap neguitosa. Se sap també, de l'animalitat i dels límits reals.
Per tot això, convençut que es continuarà donant resposta des de la fermesa, amb els valors de la pau, el diàleg i la paraula per davant, en definitiva, amb l'ètica política que vetlla sobretot per la humanització dels conflictes i fer possible els impossibles.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
I
Document marc: Intervencions en la infància: què fem?

Aquest escrit és fruit de jornades i trobades de treball d'un conjunt de professionals de diferents especialitats vinculades al món de la infància, promogut per Espai Freud

ES DEL NOSTRE INTERÉS:

1. Fer pública la preocupació que compartim respecte a com s'està atenent als nens i nenes del SXXI. 2. Fer saber a la ciutadania de l'existència d'una pluralitat de formes de comprendre i d'atendre a la infància en el panorama assistencial i educatiu en l'actualitat.

ENS PREOCUPA:

- L'estat d'excessiva estimulació de la vida quotidiana dels nens, d'una banda exposats a un ideal de productivitat i per l'altra a l'excessiu ús i abús de la tecnologia, tot plegat afavoreix un efecte de soledat, sobreexcitació i angoixa.
- Que la perspectiva actual estigui centrada en la proliferació de diagnòstics psiquiàtrics i de teràpies farmacològiques fonamentades en protocols i pautes generals que tenen un caire reduccionista, simplificador i uniformador.
- Que hi hagi un model imperant en les àrees sanitària, educativa i d'assumptes socials que ha portat a la medicalització de la infància i a la patologització de la vida quotidiana.
- Que en aquest model es converteixi el nen en objecte d'estudi centrat en els comportaments disruptius i en la producció escolar, desatenent així la dimensió psíquica i social.
- La tendència a menystenir el aspectes subjectius que formen part de la infància i de la vida, negant particularment el que fa a la tristesa, l'agressivitat i les pèrdues.
- Que no s'atengui suficientment a les necessitats i a les demandes dels pares davant els fenòmens, les manifestacions i els símptomes de la infància del SXXI.
- La poca cura amb els professionals que treballen en les diverses institucions i la poca escolta de les seves dificultats quotidianes.

VALOREM:

- Que s'escolti, es comprengui i es respongui al que els infants expressen per mitjà del cos, de les accions i de les paraules.
- La possibilitat de comprendre que les expressions i els conflictes del nen tenen un valor de llenguatge, que parlen de la situació particular de cada nen i del seu entorn, de les seves dificultats i del seu patiment.
- Que en les institucions s'escolti i s'atengui el que cada professional manifesta des de la seva experiència particular i des de la seva ètica, creant espais de valoració interdisciplinaris de les qüestions i conflictes que es plantegen en i amb els nens.
- Que els psicodiagnòstics dels nens es facin des d'una valoració clínica que atengui al conjunt de les àrees de la seva vida, particularment als vincles, i que permeti saber a què responen els símptomes.
- Que la psicoteràpia es plantegi com un procés de transformació centrat en el vincle i en el llenguatge infantil (paraules, dibuixos, jocs), donant també espai als pares en tant agents actius.
- Que la formació dels professionals vagi lligada a les seves demandes i a la seva experiència quotidiana; que entomi de forma creativa i participativa els reptes que planteja la infància del SXXI.
- Articular un discurs interdisciplinari sobre la infància i la família, promoure trobades que donin lloc a que aparegui el saber de cadascú des de la seva experiència i la seva ètica.

En línia amb aquests conceptes i continuant amb la trajectòria, estem organitzant unes terceres jornades titulades "Infància, família i institució", per tal de reunir, a partir de l'experiència dels participants, una panoràmica actual el més àmplia i diversa possible de les institucions públiques i privades en les àrees de salut, educació i l'àmbit social. Aquesta jornada tindrà lloc al COPC, al carrer de Rocafort 129, el 17 de febrer de 2018, de 9.15 a 13.45hs. Es requereix inscripció prèvia.

Comissió de redacció.



espaifreud@gmail.com

Barcelona, a setembre de 2017.
B
¿Cómo hacerte saber que siempre hay tiempo?
Que uno solo tiene que buscarlo y dárselo.
Que nadie establece normas salvo la vida.
Que la vida sin ciertas normas pierde forma.
Que la forma no se pierde con abrirnos.
Que abrirnos no es amar indiscriminadamente.
Que no está prohibido amar.
Que también se puede odiar.

¡Cómo hacerte saber que nadie establece normas salvo la vida!

Que el odio y el amor son afectos.
Que la agresión porque sí, hiere mucho.
Que las heridas se cierran.
Que las puertas no deben cerrarse.
Que la mayor puerta es el afecto.
Que los afectos nos definen.
Que definirse no es remar contra la corriente.
Que no cuanto más fuerte se hace el trazo más se dibuja.
Que buscar un equilibrio no implica ser tibio.
Que negar palabras implica abrir distancias.
Que encontrarse es muy hermoso.
Que el sexo forma parte de lo hermoso de la vida.
Que la vida parte del sexo.
Que el porqué de los niños tiene un porqué.
Que querer saber de alguien no sólo es curiosidad.
Que querer saber todo de todos es curiosidad malsana.
Que nunca está de más agradecer.
Que la autodeterminación no es hacer las cosas solo.
Que nadie quiere estar solo.
Que para no estar solo hay que dar.
Que para dar debimos recibir antes.
Que para que nos den también hay que saber cómo pedir.
Que saber pedir no es regalarse.
Que regalarse es, en definitiva, no quererse.
Que para que nos quieran debemos mostrar quiénes somos.
Que para que alguien sea hay que ayudarlo.
Que ayudar es poder alentar y apoyar.
Que adular no es ayudar.
Que adular es tan pernicioso como dar vuelta la cara.
Que las cosas cara a cara son honestas.
Que nadie es honesto porque no roba.
Que el que roba no es ladrón por placer.
Que cuando no hay placer en hacer las cosas, no se está viviendo.
Que para sentir la vida no hay que olvidarse que existe la muerte.
Que se puede estar muerto en vida.
Que se siente con el cuerpo y la mente.
Que con los oídos se escucha.
Que cuesta ser sensible y no herirse.
Que herirse no es desangrarse.
Que para no ser heridos levantamos muros.
Que quien siembra muros no recoge nada.
Que casi todos somos albañiles de muros.
Que sería mucho mejor construir puentes.
Que sobre ellos se va a la otra orilla y también se vuelve.
Que volver no implica retroceder.
Que retroceder puede ser también avanzar.
Que no por mucho avanzar se amanece más cerca del sol.

¡Cómo hacerte saber que nadie establece normas, salvo la vida!



Mario Benedetti
1
El 21-D marca una renovada articulació col·lectiva de la relació de la ciutadania i el poder polític, sempre parcial, a Catalunya. No cal dir que el camí transitat ha estat fruit de la força i la ruptura: el Referèndum de l'1 d'octubre.
Per uns, teixit des dels valors de la democràcia i la pau. Per altres, punt d'arrencada de valors soterrats en una democràcia envellida, amb una agressivitat transformada amb violència: empresonaments,porres,155,censures,... fent evident l'essència d'un discurs sense cap consideració a l'altre per allò que representen. Això sí, emparats en la violència legítima que dona la C.E. del 78.
Diferents tipus d'agressivitat doncs, circulant en el saber fer polític:
Per aquests últims, bo i les paraules, fent circular sense veu, una agressivitat destructiva que per dessota les proclames, tapen i edulcoren l'odi, el menyspreu i la no consideració. Tot plegat, per intentar transformar un "subjecte polític" que és "desitjant", amb projecció de futur, en un "objecte a batre".
Per això.., cal escoltar-los bé !, intenten sembrar permanentment la falta d'esperança, alimentar els neguits col·lectius, de ruïna, de no ser res ni ningú,...de fer viure la pèrdua d'il·lusió, la impossibilitat de construcció d'un futur independent,...traspuant odi cap a qualsevol expressió de forma o estatus de vida col·lectiva diferents.
Pels primers, hi ha una altra forma de canalitzar i simbolitzar l'agressivitat: aquella que està al servei de la construcció i el progrés comú. El que fa de la ruptura amb la "Sagrada Unidad", acceptades les incongruències, les contradiccions, els conflictes, fins i tot els fracassos,... la d'un signe d'estimació, no pas d'odi, cap al reconeixement de la diversitat i la pluralitat de tota la ciutadania.
Nomes des del reconeixement de l'alteritat més radical, no aferrant-se a les essències, es pot avançar!

Joaquim Trenchs
Escrit a la RevistaValors
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.