Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
E
" Per l'humaníssim
camí de les mancances
et pots reconèixer"
M. Martí i Pol.
E
Hi ha figures i/o rols en el món de l'Escola que sense exercir la docència hi juguen un paper. En el meu cas, en tant psicòleg, el penso com agent de salut Educativa.
Repensar la seva tasca no sempre és fàcil. A voltes, el ritme de treball o la sol.litud especifica derivada de la seva funció, fa molt saludable tots els espais d' intercanvi, reflexió i formació amb d'altres professionals adscrits en altres Centes en una tasca similar.. Talment com qui es retroba en una Claustre de Professors, en aquest cas de Psicòlegs/ Orientadors.
Mario Izcovich a través del COPC ens ofereixen aquesta possibilitat.

Formació recomanable: El nen i l' adolescent amb dificultats a l'Escola
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
Nascuts a la Vida, brollen en nosaltres les paraules,
posant veu al silenci, amarant–nos del desig que ve l'Altre
i de qui en tenim dependència i necessitat.
Brollen les paraules ...,
demanda d'Amor, cap a l'altre estimat.

Paraula que humanitza,
i ens separa ja d'entrada, del món animal.
Paraula que fa créixer i ens eixampla.
Paraula que omple de simbolisme i significat.
Paraula que permet anar més enllà, del Jo més Narcís i del Mirall.

Paraula que acompanya per la Vida ,
finestra i porta oberta al món i als altres.
Paraula, lloc de trobada i cruïlla de l'equívoc.
Paraula que ens submergeix en el llenguatge de les topades i complicitats:
Viure, sentir, odiar , estimar, ... tresor i univers de significats:

Paraules que diuen, ... paraules que callen.
Paraules que cerquen veritat i, paraules que amaguen mentida.
Paraules dolces i autèntiques..., ombrívoles i pèrfides...,
desconfiades i malèvoles..., sabies i prudents ... Paraules plenes i buides !!
Paraules..., autèntic engany al senderi, llums de la pròpia follia.

Paraules ..., espill de solitud a la recerca de l'Altre.
Paraules ...., escriptura al buit
que neix en la por i el silenci al despertar a la Vida,
segellant la finitud del nostre propi ésser i
maldant en la recerca de sentit de la pròpia autenticitat.

Paraules que fressen , inútilment, retrobar el paradís perdut,
el tresor esvaït, el poder de la divinitat ...!
Paraules ..., construcció i intercanvi, creació i humanització !
Paraules .... , al cap i a la fi,
per on s'escolen els DESITJOS més amagats d'un mateix,
i que ens condueixen pels camins sempre complexes de l'AMOR !

Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
F
La renúncia a certes quotes de plaer i la capacitat de suportar, acceptar-ho i fer se càrrec, convertint aquests moments en espais de progressió personal, esdevenen el fonament per copsar fins a quin punt l'individu ha fet un sotmetiment voluntari a la llei.
No tot és possible, no tot ens es degut i no tots els desitjos i la seva materialització, son saludables per a un mateix..

No és tant la naturalesa de les renúncies allò que marca l'acceptació de la Llei, sinó la capacitat d'acceptar i integrar la seva privació. Per a que això sigui així, en l'individu en creixement, en l'àmbit edcuatiu, cal acompanyar-lo en la frustració d'allò que és perd, sigui real o imaginari, sense plànye`l per la impossibilitat de tenir allò concret que, en aquell moment, per a ell li és tot.

La capacitat d'espera, paciència, d'acceptació del límit, de renúnica, de perdre, ...en un primer moment, juntament amb l'esforç, la lluita i la mirada cap el futur per reeixir novament en allò que malgrat perdut, pot retrobar-se d'altres maneres, contribuiran i marcaran el segell que corroborarà la interiorització de la Llei, no pas assimilat a la resignació davant la norma, sinó com a component inherent al dinamisme i la vitalitat que aquesta mateixa "prohibició" genera en la persona.

Les normes educatives, en la infantesa, pretenen contribuir a formar la responsabilitat de cadascú. Implica la definició de límits i per tant, les possibilitats d'escollir. La norma efectiva, dita i practicada, entrena en l'assumpció de responsabilitats. Pot conformar identitats segures. Pot actuar sobre l´autoestima, millorant l'autoconcepte de si mateix, influint positivament sobre la resta de parcel·les de la vida del nen.

Malgrat que en algun racó de tot ésser humà hi ha la creença màgica de que a Un tot li és degut, i de que el món s'hauria de plegar als propis desitjos, conformant el millor dels mons satisfactoris possibles, és precisament la consciència permanent i interioritzada de la finitud dels mateixos, allò que ens impulsa amb fermesa davant incerteses i inseguretats que ens acompanyen.
Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
"De com s'aprèn_ i s'aprèn en silenci_ ,
fem-ne si podem una síntesi clara.

Ningú no posseeix la bellesa absoluta.

D'aquest principi, plenament assumit,
en depèn que el misteri sigui un punt lluminòs
a plena nit, o que la vida cremi
sempre en somort, inútil, indecisa"

Miquel Martí i Pol

Primer llibre de Bloomsbury (1980-1981)
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.